Crònica del primer desplaçament de l’any

 

A les 13:30 la major part del grup baixàvem cap a Sants-Estació carregats de cerveses. La resta, els trobaríem o pel camí en diferents parades, o al mateix bar de la prèvia. Viatge tranquil·let, amb algun que altre càntic fins arribar a Santaco. Faríem la prèvia on els últims derbis. Salutacions als companys que ens esperaven al bar i, prèvia començada! Entre les ja habituals birres, i algun que altra peta, es colava algun entrepà, ja que l’hora del partit t’obligava a dinar a la mateixa prèvia. 15:45 entràvem ja al pavelló, on per cert, ens tenen moooooolt afecte. Començava el partit i les ocasions eren pels nostres. D’aquesta manera, arribava el primer gol, de Joao, i amb ell la primera “avalantxa”. Com ens agrada celebrar gols a Santa Coloma!!!.

Minuts després però, empatava Dani Salgado, que el celebrava com si acabés de guanyar la UEFA Futsal Cup. Corria cap als seguidors del “Catgas” i es llençava a terra senyalant l’escut. I no acabava aquí, es gira cap a la nostra grada senyalant-nos i senyalant de nou l’escut. Pobre perdedor. Somia en jugar algun dia al Barça i tenir una afició com Déu mana, però no, no tindràs aquesta sort desgraciat. I quan no havia passat ni un minut, golàs de Romulo que corria cap a la nostra grada saltant la tanca publicitaria junt amb la resta de l’equip. Com comprendreu la celebració va ser de lo més gustosa, i sobretot, veure com Dani Salgado abaixava el cap per enèsima vegada. La tensió al pavelló era alta, i els primers aficionats del “Catgas” començaven a insultar-nos. Asi no.

Descans amb l’1 a 2 al marcador. Birretes al bar del davant, cigarret de rigor i cap dins de nou. L’inici de la segona part no podia anar millor amb el gol de Dyego. Ràpidament però va marcar de nou el “Catgas”. Amb el 2-3, Ferrao va tardar 1 minut de rellotge en fer el quart i creuar-se tota la pista per celebrar el gol amb nosaltres. Gran! Sepe faria el 3-4 per donar-li emoció al partit, però amb emoció es quedaria. Final i victòria pel Barça. Els jugadors passaven a saludar com sempre i nosaltres els felicitàvem. Acabat el partit retronava “la vida supporter”, a part de càntics per als lesionats, Lozano i Bateria. I acabàvem la nostra feina a Santako amb la última! Puta V!!! ¿¿Quien coño somos??