FCB – Pozo: Sentir-se viu

Poques coses coses hi ha a la vida més interessants, apassionants que els partits a tot o res en fases decisives de la temporada. Aquests partits et fan sentir viu. Contra El Pozo, en futbol sala i des de la grada, n’hem viscut dos a les semifinals de la lliga. La crònica, a continuació.

FCB – Pozo (2n. partit)

Tot o res, ens ho juguem tot per seguir vius a la competició i tenim una cosa clara: NO volem anar de vacances tan d’hora.

Després d’un cap de setmana marcat per l’eliminació del bàsquet a València, tots els supporters estàvem impacients pel partit del sala que ens esperava al Palau, ja que només valia guanyar o si no quèiem eliminats. A més a més, un altre gran al·licient era forçar el 3r. enfrontament a Múrcia i, per tant, desplaçar-nos amb el grup a camp rival després d’una temporada sense pràcticament cap desplaçament, a part de l’Olímpic de Badalona, Santa Coloma i Manresa.

Així doncs, havia arribat el dia tan esperat, amb una bona i llarga prèvia (sobretot pels més joves del grup) i una de les millors grades de la temporada, plena de gom a gom.

Tot comença quan ens reunim uns quants a la plaça Osca de Sants, on comencem a fer birres fresques mentre esperem als altres per dinar. Després del dinar i entre converses d’amics i supporters, segueixen les birres a la plaça, fins l’hora d’anar cap a la prèvia al nostre bar, al qual ens dirigim tot posant algun càntic pels carrers de Sants i les Corts.

Arribem al bar de sempre per reunir-nos amb la resta del grup, on gaudim d’una de les millors prèvies de la temporada, ja sigui pel nombre de supporters presents, per les birres que corren per la terrassa o per les dues coses juntes. Comencem a fer càntics per escalfar l’ambient i preparar la veu mentre pugem cap al Palau.

Un cop a la Corba Sud, comença el partit amb una animació molt intensa i que creix amb el gol matiner del  Barça. Llàstima que el Pozo empata i marxem a la mitja part amb l’1-1 al marcador.

Només començar la segona part, el nostre equip surt molt endollat i mostrant una actitud guanyadora que ens permet avançar-nos ràpidament a l’electrònic. A base de lluita acabem guanyant el partit 5-1 mentre qui porta la grada ho dona tot, la resta no parem de botar, la bandera de la creu de Sant Jordi oneja sense parar i els crits fan tremolar els ciments del Palau, de casa nostra. Devoció, Rebel·lia i Animació, Barça Mai Caminaràs Sol!

S’ha fet realitat, jugadors i supporters hem decidit que anem a Múrcia a buscar el billet per la final. Perquè sí, perquè ens ho mereixem i volem aquesta lliga!

Pozo – FCB (3r. partit)

Uns dies després arriba el dia tan esperat per tots els supporters, el desplaçament a Múrcia per ajudar al nostre Barça a passar a la final i assegurar-nos una plaça europea per la temporada que ve.

Els desplaçaments tampoc s’entenen sense prèvia (que a més sol ser molt més llarga que en els partits a casa per les hores de viatge). Quedem tots al lokal del grup per fer unes birres i acabar d’omplir les neveres abans d’anar cap al lloc de sortida de l’autocar.

Sortim a les 2:00 de la matinada de divendres de Barcelona, quan comencen els primers càntics i les primeres birres dins el bus per agafar la son i les forces necessàries per arribar a Múrcia.

Després d’algunes parades en àrees de servei, que aprofitem per estirar les cames i respirar aire fresc, arribem a les 9.30 als voltants del Palacio de los Deportes de Murcia, on busquem un bar on poder fer un bon esmorzar i fer una bona prèvia (o seguir-la, més aviat) per recuperar-nos del viatge.

Sota un sol i una calor insuportable, ja que el partit era a les 13:30, esperem l’hora de l’inici amb impaciència. Una hora abans, abandonem el bar on érem i ens dirigim en bloc cap a la porta d’entrada del pavelló mentre la gent ens mira amb cara de pocs amics o de sorpresa, i fins i tot algun ignorant amb samarretes del Madriz o de la selecció espanyola, res a veure amb el Pozo Murcia. Fins i tot algun altre cridant-nos tonteries com “hoy la duodécima”, res a veure amb el partit que ens importava de veritat.

En fi, allà ja vam veure el què ens trobaríem a dins, una afició pèssima que només sap “animar” quan l’speaker ho mana o quan posen musiquetes de fira per la megafonia. Un públic entre el qual molts nens petits, que només es dedicaven a insultar els jugadors, a nosaltres o a cantar “puta Barça”. Una llàstima, però això ens fa créixer.

Comença el partit i la veu de Dracs ressona al pavelló, acte seguit posen la primera cançoneta i l’speaker crida pel micro, amb la intenció que no se’ns escolti. Bon intent, però la veu de 40 Dracs no és fàcil de tapar.

A la pista un partit molt obert, amb arribades clares dels dos equips i grans actuacions dels dos porters. A falta de 6 minuts per a la mitja part, al Barça se li complica el passi a la final, ja que es carrega de faltes amb un criteri arbitral favorable als locals i concedeix un doble penal que el Pozo desaprofita; i al cap de ben poc expulsió de Juanjo per unes suposades mans fora l’àrea, cosa que obliga al Barça a jugar amb un home menys 2 minuts o fins que marqui el rival. Surt Paco Sedano, que para el doble penal i juntament amb la defensa aguanten els 2 minuts d’inferioritat amb la porteria a 0. Després de desaprofitar l’oportunitat, el Pozo no pot defensar una jugada del Barça en la qual Ferrao fa un molt bon control orientat que el deixa sol davant de Fabio i posa el 0-1 al marcador. Ens veiem amb un peu a la final i l’eufòria augmenta a la nostra grada fins la mitja part.

Però comença la segona part i el Pozo surt decidit. Tant, que en 3 minuts capgira el marcador amb gols de Fernando i Miguelín, dos gols consecutius que fan mal als nostres jugadors i ens deixen tocats uns minuts. Però ni supporters ni jugadors decidim rendir-nos i seguim lluitant, fins que Dyego (aquell que Bebe i companyia han picat més d’una vegada durant l’eliminatòria), encès, marca el 2-2 abans del final del partit i força la pròrroga. Havíem demostrat que no estàvem morts i volíem guanyar tant sí com no al Palacio.

Comença la pròrroga amb els dos equips més prudents, ja que l’esgotament dels jugadors era evident, i els locals tenien 5 faltes. Això va fer que no hi haguessin gaires ocasions de perill i s’arriba al final dels 6 minuts. Anem de cap als penals, els maleïts penals que ens van eliminar de la Copa abans d’hora. Però estàvem convençuts que aquest cop, l’equip podia fer-ho.

Comença xutant el barça amb Aicardo, Lozano i Ferrao escollits per tirar els penals. Aicardo anota, però per part del Pozo xuta Àlex que també marca. 1-1. Xuta Lozano el segon i marca… i seguidament Andresito, sota pressió, rellisca i falla el penal. Si marca Ferrao, estem a la final. Evidentment maravillao no falla, l’equip no ha fallat i nosaltres tampoc: hem aconseguit passar a la final i deixar “freds” als comentaristes de Teledeporte. Que es preparin perquè a la final es congelaran…

Després de rebentar la grada celebrant que hem passat a la final, anem sortint del pavelló fent-nos sentir, sense parar d’animar, i anem cap als súpers i bars del voltant a buscar aigües i birres per agafar forces per la llarga tornada. Però abans, anem a rebre els jugadors a l’autocar, perquè s’ho mereixen i perquè també volem guanyar la final. A continuació ens dirigim a buscar el dinar i, ara sí, anem cap a l’autocar.

La tornada va ser una mica dura, ja que el nivell d’animació va ser molt alt, tan o més que la temperatura que hi havia dins el Palacio i tots estàvem morts, però a la vegada contents pel resultat. Tot i que no ens importava gaire la final de la Champions, la seguíem per la ràdio com bons antimadridistes, però ens vam endur una decepció. Sort que ens vam acabar d’animar amb els vídeos i fotos de la celebració a Múrcia dels nostres jugadors, que ens van permetre una tornada tranquil·la fins a Barcelona.

Aquest equip mai ens ha fallat. Mai. Ens ha fet sentir vius en una temporada més. I ara ja som a la final, toca anar cap a Madriz i preparar una grada infernal al Palau. Perquè volem aquesta lliga!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: