Quan 1-O és una victòria aplastant

En ple segle XXI, la policia espanyola marxa dels seus pobles com si anés a la guerra, dorm en un vaixell de Piolín que costa un dineral al dia, requisa urnes i paperetes, agredeix i fereix centenars de ciutadans pacífics i es passa el principi de proporcionalitat pel forro de les pilotes mentre el món se n’avergonyeix però els seus governants afirmen el contrari i els mitjans de comunicació del seu país mostren una imatge 100% distorsionada.

En ple segle XXI, milions de persones pacífiques surten als carrers amb l’única intenció de votar, passen la nit als punts de votació, organitzen amb gran èxit un referèndum d’autodeterminació amb tot l’aparell judicial i policial d’un estat en contra, col·lectius de tot tipus com bombers i estibadors es posen al costat del poble i milers de persones de fora de Catalunya mostren el seu suport perquè es respectin els drets fonamentals de les persones.

 

A Dracs 1991 tenim clar a quin costat estem. Ens sentim orgullosos de la resposta pacífica i democràtica de milions de persones l’1-O. Condemnem, amb tota la nostra força, l’actuació del govern espanyol i les forces d’ocupació. Volem marxar.

I si per una banda agraïm el suport de la minoria d’espanyols d’arreu que van sortir als carrers per donar-nos suport, als quals animem a començar la mateixa revolució als seus carrers amb la intenció de construir un nou país més lliure i un món més just, som incapaços de comprendre que ciutadans que viuen, treballen o han nascut a Catalunya i a qualsevol altra part del món, puguin justificar l’actuació de l’estat espanyol.

Policia Nacional s'emporta urnes dels col·legis, 1 d'octubre del 2017
Autor: desconegut

Contra la seva estratègia de la por hem sortit al carrer, hem votat i hem guanyat. Per primera vegada a la història, 1-O significa victòria aplastant. I per moltes victòries més del poble.

Més que un club – un club més

Mentre la policia feria els ciutadans de Barcelona i Catalunya, entre els quals hi havia milers de socis i aficionats del Barça, el nostre club va decidir jugar el partit contra Las Palmas. A porta tancada, sí, però jugar-lo. Qué collons són 6 punts contra la violació reiterada de les llibertats democràtiques?

Foto Camp Nou buit, 1 octubre del 2017, referèndum Catalunya
Foto de: @fcbarcelona_cat

L’1-O no ens vam comportar en consonància amb el “més que un club”, sinó que vam ser un club més. Per sort, ens queden la dignitat de Vilarrubí o Monés, les llàgrimes de Piqué, la votació de jugadors de totes les seccions (Pau Ribas, Roger Serrano, Sergi Roberto, etc), el crit unànim del Palau Blaugrana de “votarem”, el comunicat i proposta d’aturada del partit de tots els grups de la grada d’animació i la sortida al carrer dels seus socis.

Votarem

Visca aquesta segona cara del Barça i visca Catalunya lliure!