Vivim per caps de setmana com aquest

Ens despertem i és divendres 17 de novembre. Pel nostre cap comença a passar una sensació que feia moltes setmanes que no passava. Tenim tres partits a casa nostra en tres dies: dos de basket i un de futsal.

FCB Basket – VALÈNCIA (Eurolliga)

El primer d’ells, el mateix divendres, probablement el més atractiu per a l’espectador. És Eurolliga, contra un equip que normalment ens posa les coses difícils i és una magnífica oportunitat per esborrar de la nostra ment el desastre contra el Bamberg.

No ens podíem permetre posar-nos amb un balanç molt més desfavorable que el que ja portàvem d’Alemanya (2-5), així que la Corba Sud havia de presentar un gran aspecte i iniciar el joc com a sisè jugador.

S’acosta l’hora del partit, però abans és hora de prèvia, de birres i d’alguna tapa per agafar forces. Ara sí, tots comencem a entrar al Palau i la Gate 304 comença a inundar-se de groc. Sobre la nostra pancarta principal torna a penjar la de “Llibertat Presos Polítics”, ja que fa més d’un mes que es troben a les presons de Madrid.

17-18 FCB-València (Eurolliga) (15 de 77) copia

A la pista, el partit comença amb un Barça que es mostra encertat ofensivament, sobretot de tres, i amb una concentració defensiva que esperem que duri els 40 minuts i no només 10. Això fa que els de Sito Alonso mantinguin una còmode renda fent que el València no s’acosti massa en el marcador.

Arriba el minut 17:14 de la primera part i a la Corba Sud s’encenen els mòbils. Una bona part de la resta del públic del Palau també s’uneix a l’acció. Els crits de “Llibertat! Llibertat!” tornen a retronar per tot el pavelló, sent eixordadors.

Mentre acaba la primera part, el nostre Barça guanya de 18. Gran noticia. Aquesta és una renda que rondaria durant tota la segona part més o menys, punt amunt, punt avall. El Palau gaudeix amb un equip que, aquesta vegada sí, no marxa del partit i que juga competint amb orgull, intensitat, ganes, concentració i també encert. Són els últims minuts de la segona part i en el 17:14 es torna a repetir l’acció, amb alguns mòbils més que s’uneixen en aquesta ocasió. Els darrers dos minuts del partit són una festa d’un Palau que està content amb el seu equip i que s’uneix a la nostra animació. Al final, victòria per 89-71 que ens fa igualar un pèl el balanç a l’Eurolliga (3-5) i que ens permet afrontar amb més optimisme les noves cites europees, amb partits complicats però molt atractius (com Maccabi, CSKA, Fenerbahçe i Madrid).

Una vegada tot queda recollit i sortim del Palau, molts de nosaltres ens dirigim al nostre Lokal per seguir amb una festa que ha de durar dos dies més. Tenim preparada una fantàstica “aigua de València” que fa que a més d’un i una se’ls allargui la nit.

FCB Futbol Sala – Llevant (Lliga)

Arriba dissabte. Anem a pel 2/3. Dia de futbol sala. Ens hem llevat amb la noticia de què el nostre principal rival per ser primers a la lliga regular, Inter, va caure el dia anterior a Zaragoza. Què vol dir? Oportunitat per a, amb un nou triomf a casa, contra un altre conjunt valencià, el Llevant, ens tornem a posar líders.

Torna a ser moment de prèvia. Després del partit de basket de la nit anterior, som uns efectius menys al bar, però els què hi som passem una bona estona.

Ja al Palau, el partit comença i sembla que les coses seran més complicades del què a priori podia semblar. Des de la Corba Sud animem amb totes les nostres forces als nostres jugadors i posem pressió quan els granota tenen posessions llargues o jugades de estratègia. Al descans s’arriba amb un ajustat 1-0, amb gol d’Aicardo.

A la segona part les coses canvien i amb jugades d’estratègia treiem profit gràcies a un gran Rivillos que acaba fent un “hat-trick”. Contundent golejada dels d’Andreu Plaza per tornar a ser líders.

Els jugadors i el mateix Andreu Plaza, al final del partit, passen a agraïr el nostre suport i nosaltres a ells el seu esforç, així com reben també els nostres ànims de cara a la Elite Round de la UEFA Futsal Cup que han de disputar durant aquesta setmana.

Com és habitual, acabat el partit posem rumb al nostre lokal, on veiem el futbol per televisió. La victòria del Barça i l’empat dels equips de Madrid ens dona un plus més d’alegria.

FCB Basket – València (Lliga)

Últim dia. 3/3. Torna el basket i torna el València, en competició de lliga, on defensa el títol aconseguit l’any passat davant el Madrid.

El dia comença amb sol i bon temps per una paella gegant al nostre lokal per dinar (alguns esmorzar) i agafar forces pel partit, que aquest cop serà a la tarda i servirà per tancar el cap de setmana.

Nova prèvia, però després de dos dies de partits, pre i post partits… amb alguna persona i alguna cervesa menys. Com els altres dies, ens posem als voltants del Palau a vendre la nostra rifa de Nadal i al descans ho farem per les grades.

El partit, disputat. Més que l’altre dia. Ajustat. Amb crits de “Llibertat” pels presos polítics en el 17:14 que tornen a retronar per tot el Palau i que una bona part acompanya amb la llum dels telèfons mòbils. Novament, el caràcter i la sang freda en les últimes accions ens permeten guanyar també aquest cop i posar-nos segons en lliga, completant una sèrie de victòries contra equips capdavanters a les què agafar-nos per ser optimistes i per saber quin és el camí a seguir.

Vivim per caps de setmana com aquest, on donar-ho tot a les grades, veure els nostres jugadors lluir amb orgull la samarreta i a sobre, guanyar-ho tot. Tal i com diu a les samarretes negres de desenes dels nostres membres que han assistit a algun cap de setmana de 3 partits en 3 dies com aquest: “Living for the weekend”.

17-18 FCB-València (Eurolliga) (19 de 77)
17-18 FCB-València (Eurolliga) (17 de 77) copia