A l’etern rival se l’ha de guanyar sempre

L’espectacular victòria dels nostres jugadors de bàsquet ens ha recordat que la situació de l’equip sobre el paper és independent i s’ha de guanyar sempre a l’etern rival, i si se’l pot humiliar com ha passat en aquesta ocasió, ho agrairem el triple!

Normalment els diumenges acostumen a ser dies de descans per a tancar la setmana de forma relaxada i amb tranquil·litat. El nostre diumenge no ha estat per res com el que consideraríem normal. Teníem en joc un clàssic de bàsquet al Palau i havíem de demostrar que ningú pot marxar de rosetes del nostre infern, i menys com ho va fer el Madrid fa dues setmanes.

Amb aquesta mentalitat, cada grup de supporters s’ha muntat la seva prèvia. Un de força nombrós ens hem reunit a un bar de Pubilla Cases per iniciar el matí del diumenge. Un assortiment variat de tapes o entrepans, segons la gana i/o pressupost de la gent, han acompanyat les primeres birres de la jornada de clàssic. Per fer baixar el dinar, un xarrup de patxaran i una bona caminada fins al nostre bar. Un cop allà hem pogut llegir els textos del primer butlletí oficial del grup.

La prèvia ha estat moguda i divertida com sempre, però aviat s’ha notat a l’ambient que faltava poc per entrar a la grada i no era un partit qualsevol, doncs els nostres rivals eren els de la capital del país veí i això sempre significa la necessitat d’una marxa més, un punt extra de ràbia que corre per les venes de tot aquell seguidor del Barça que desitja guanyar al Reial Madrid per sobre de qualsevol altre rival!

En començar el partit he recordat les paraules d’Oriola després de la derrota en el clàssic d’eurolliga, on va prometre que aquest cop no permetrien que els fessin tanta sang. Dit i fet, en un tancar i obrir d’ulls el marcador ja mostrava una diferència notable que ha anat fent-se més àmplia segons passaven els minuts de joc. Pesic sembla que ha indagat en l’aspecte defensiu i jugadors com Moerman i Tomic han agafat protagonisme en aquests tipus de rebots i l’encert en triples al llarg del partit, 48% pels culers davant un 10% visitant, ha ajudat de cara al marcador final.

Els nostres jugadors han estat gaudint a la pista i nosaltres hem gaudit més deixant-nos la veu per animar-los, i de retruc veient com els jugadors blancs restaven parats amb el que tenien davant. Aquest cop, el seu grups d’animació no ha vingut a visitar-nos i sortosament s’han estalviat tornar a casa amb una derrota humiliant. Com bé diem, “el Palau no et fallarà” i el nostre temple que va ser profanat fa poc més de dues setmanes ha sanat les ferides d’aquella derrota amb una victòria de 22 punts, que ben bé podrien haver estat tranquil·lament 30 si no hagués estat perquè Yusta ha maquillat una mica el marcador final.

Un dia rodó per sumar una victòria que ens permet seguir segons a la lliga i mostrar al Madrid que quan arribin els play-off pel títol a final de temporada estarem encantats de rebre’ls, amb ganes de repetir un partit com el que hem viscut avui, tant a la pista com a la grada!

 

%d bloggers like this: