Grenoble blaugrana

Eren altres temps. El 19 de març de 1985, una caravana d’autocars i cotxes particulars, transportant més de 5000 culers, recorre els pocs més de 600 quilòmetres per donar suport a la secció de bàsquet i tenyir de blaugrana els carrers de la ciutat de Grenoble (França), que acollia la final de la Recopa d’Europa.

Encara que els més joves no ho creieu, nosaltres érem l’afició majoritària a la grada. Lluny de rendir-nos i amb més il·lusió que mai, després de tres finals europees perdudes (l’any anterior vam perdre la final de la Copa d’Europa), la massa culer omplia de gom a gom el Palais des Sports.

En una temporada difícil, els Epi, Solozabal, Chicho Sibilio, “Lagarto” De la Cruz, Mike Davis, Howard, Perico Ansa, van ser els herois del Barça entrenat, des de feia poc més de dos mesos, per Manolo Flores. Davant, el Zalgiris de Rimas Kurtinaitis i el gegant Sabonis. Els jugadors quan sortien a la pista no donaven crèdit al mar de banderes blaugranes i senyeres que des de la grada els esperonava.

Resta un segon de partit. En una imatge avui en dia impensable, l’exèrcit blaugrana, armat amb les seves ensenyes i bengales, envaeix la pista per ambdós costats de la grada i dona per finalitzat el matx davant la frustració de l’equip rival. La multitud embogida celebra amb l’equip la consecució del primer títol europeu del Barça de bàsquet. Un minut abans, Kurtinaitis errava el tir, Howard agafava el rebot i De la Cruz esmaixava sentenciant la final.

L’autocar dels jugadors, escoltat des de la frontera amb França per aficionats blaugranes a bord dels seus vehicles, arriba a Barcelona, on una aglomeració enfervorida de culers inunda l’Avinguda Meridiana per donar una rebuda brutal i com cal als campions. Com era habitual fa anys, la festa va continuar a la Plaça Sant Jaume, amb els parlaments dels jugadors des del balcó de l’ajuntament.

Per a alguns us semblarà impossible que estiguem parlant de la secció de bàsquet. Actualment, dubto molt tornar a assolir aquests números en un desplaçament o fins i tot celebrar de manera semblant un títol a Barcelona per part de la nostra afició, a no ser que parlem de futbol, és clar. Per aquest motiu és important fer memòria i que els més joves coneguin els capítols més importants de la història d’una secció que fa anys feia vibrar a tota Catalunya.

Butlletí de Dracs 1991

Aquesta és una de les històries que venien amb el butlletí mensual que repartim a la Corba Sud. Ben aviat en treurem una nova edició. Te la perdràs?

%d bloggers like this: