Esquerdinha encén el Palau

Partit igualadíssim al Palau Blaugrana, amb un Palau a rebentar i una Corba Sud també plena de gom a gom.

Els jugadors saltaven a l’infern blaugrana amb objectius totalment oposats. Mentre el nostre Barça tenia la possibilitat d’igualar a punts amb l’Inter, a aquests tot el que no fos perdre els servia.

El partit va començar igualat i travat, el joc s’interrumpia constantment i semblava que el matx no acabava d’arrancar. Amb el pas dels minuts el Barça es va fer amb el control del joc, el que va generar que l’equip disposés de moltes ocasions durant tot el partit, però les imprecisions i el partidàs d’Herrero impedien de moment que el gol arribés.

Va ser quan ningú s’ho esperava que Solano en el minut 9 feia el 0-1 pels madrilenys a pilota aturada. També a pilota aturada i en una excel·lent jugada d’estratègia, Esquerdinha feia passar la pilota per sota les cames d’Herrero per empatar el partit a 1 i fer embogir la Corba i, amb la Corba, el Palau.

El Palau, però, va quedar sorprès quan en la següent jugada, Gadeia, retornava l’avantatge als visitants. És en aquests moments quan enlloc d’arronssar els braços els hem d’alçar encara més. Així ho vam fer i passats 6 minuts del segon gol d’Inter, Esquerdinha, després d’un rebot molt ben caçat, col·locava de nou l’empat a l’electrònic. Amb una bona imatge dels blaugranes arribàvem al descans amb tot per decidir.

La segona meitat començava com la primera, però aquest cop les ocasions eren més perilloses i Herrero es creixia cada cop més. Tot i l’actuació d’Herrero i alguna que altre decisió arbitral nefasta dels senyors Óscar Alonso i Tomàs Santander, ningú va poder impedir a Esquerdinha completar el seu hat-trick i fer esclatar el Palau a falta de deu minuts per arribar al final.

Amb el 3-2 la temperatura va pujar de cop, però altra vegada en tan sols 13 segons, Pola empatava el matx. El pas dels minuts feia que l’infern cremés cada cop més i el Barça apretava. Marc Tolrà va fer de porter-jugador durant una estona, però el gol, finalment, no va arribar. Empat a 3.

Mai ningú surt viu del nostre infern i si Inter va sortir-ne és perquè va marxar per una porta amb destí a Zaragoza. Que tremoli Aragó, que la Champions serà nostra!

%d bloggers like this: