6 mesos de l’empresonament dels Jordis

Fa 6 mesos que els dos líders de les principals entitats sobiranistes de la societat civil catalana -que han encapçalat les mobilitzacions pacífiques més grans de la nostra història- entraven en presó preventiva acusats de rebel·lió. Des d’aleshores, la llista s’ha incrementat fins a 9 persones, existeixen també diversos exiliats i fins a gairebé 1.000 investigats (inclosos CDR, alcaldes, policies, etc) pel procés.

Ni ens hem cansat ni ens cansarem de demanar el seu alliberament o la seva tornada. Sis mesos després, a Dracs 1991 seguim sortint al carrer, col·laborant en les caixes de resistència, mostrant la pancarta de Llibertat presos polítics en el nostre frontal i seguint totes aquelles accions que poden ajudar a corregir una autèntica aberració jurídica i violació dels drets humans denunciada ja per molts juristes i Amnistia Internacional.

Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín, Meritxell Serret, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí, Marta Rovira, Anna Gabriel i Carles Puigdemont. Us volem a casa!

XXSS_PRESOS_EXILIATS_INS.png

Més enllà de l’independentisme

Espanya és un estat opressor que està molt més lluny de la paraula ‘democràcia’ del que ens volen vendre. Els seus mecanismes antidemocràtics no tenen fre. I no només contra l’independentisme català, sinó també contra la cultura, qualsevol tipus de protesta que no els sembla bé o contra qualsevol altra nació.

Contra la llibertat d’expressió envien a presó a rapers com Valtonyc o Pablo Hasél; contra les protestes que no els semblen bé utilitzen el seu braç armat per pegar els seus ciutadans un dia rere un altre, com fan a Murcia; i contra altres nacions, de baralles de bar en fan accions terroristes i demanen 400 anys de presó.

I mentre fan tot això, segueixen rescatant autopistes i bancs, mentin descaradament, inventant-se Masters, carregant-se el sistema de pensions, retallant en ajudes a les víctimes de la violència masclista, etc.

La lluita continua

La lluita no està perduda. La lluita continua. Continuarà mentre en manifestacions com la de diumenge hi hagi més de 500.000 persones manifestant-se contra l’empresonament injust dels nostres representants o els CDR segueixin fent barri i construint república. Ho farà, també, mentre centenars d’artistes i milers de persones donin suport a iniciatives com la de No Callarem. O mentre a Murcia resisteixin els cops de porra dia sí, dia també. I mentre hi hagi manfiestacions com la de dissabte a Pamplona per demanar justícia pels joves d’Alsasua.

Per tots ells i per tots nosaltres… fins a la victòria sempre!