Crònica Dracs On Tour – Saragossa 2018

El divendres al migdia, dos autocars i alguns cotxes carregats de supporters vam sortir en direcció Saragossa disposats a conquerir una nova UEFA Futsal Cup. Volíem tornar a ser campions d’Europa de futbol sala. La motivació era total. Les cerveses es van anar succeint al mateix ritme que els càntics fins que vam arribar a la capital d’Aragó. .

Un cop allà, el gran nombre de banderes espanyoles als balcons ens va recordar que al país del costat, massa gent està orgullosa de com van les coses (un petit recordatori: falta de llibertat d’expressió, mort de les pensions, el deute més gran d’Europa, governa el partit més corrupte d’Europa, etc).

Ja en el partit, van ser moltes les coses que ens van tornar a recordar el retard que porta el país en el què vivim actualment per força (mai millor dit). Van ser tantes, que en farem un comunicat separat per denunciar-les i mostrar-les al món.

Però anem a la part esportiva. L’animació va ser increïble. Més de 100 Dracs ens vam menjar el pavelló tot el partit davant d’un equip com Inter que no té ni afició, ni té clara la ciutat on juga ni el color que vesteix. Això sí, tenen la confiança que ens falta a nosaltres i ens van guanyar. Primer es van avançar en el marcador amb un rebot, després vam empatar i la bogeria es va apoderar de nosaltres; i finalment vam rebre un 1-2 que ja no sabríem igualar. Una pena. Decepció, per què negar-ho, però sabent que era una final anticipada i que no vam tenir ‘sort’ ni en el sorteig.

Ara bé, tal i com diu el nostre capo: “No son els títols el que ens defineix. És la lluita, la complicitat, l’entrega i el respecte pel nostre esport i per les grades”.

Camí a l’hotel, a ofegar una mica les penes, arriben uns companys de la Super-3 de l’Aris… i a descansar.

 

 

WhatsApp Image 2018-04-23 at 00.08.21

L’endemà, a títol individual, alguns viatgen a Madrid per la final de Copa, xiulen al rei, guanyen 5-0 i tornada a Saragossa. D’altres s’hi queden i fan una mica de turisme.

I el diumenge, a pel 3r lloc amb el cap ben alt. Amb ganes de festa. Gairebé sense veu. Però volem guanyar fins i tot als entrenaments. Que som el Barça, collons! I amb aquesta actitud, tornem a viure una animació increïble a grada, un bonic retrobament amb Javi Rodríguez, una bona golejada per part de l’equip i un bonic final del viatge a Saragossa en comunió amb l’equip.

Només els que veniu a grada, gràcies al nostre butlletí podreu veure una crònica més completa i amb més detalls del desplaçament. Ara, com deia aquell eslogan amb el què vam guanyar la primera lliga… ‘I ara, la lliga!’