Confiança cega en el Palau per a remuntar la final

Ni el suport dels Dracs desplaçats al pavelló Jorge Garbajosa ni l’ajustat resultat final del primer partit han estat factors determinants per a endur-se el segon partit de la final dels playoffs. Tocarà fer del Palau Blaugrana un veritable infern i forçar el cinquè partit pel títol.

Hem iniciat el desplaçament cap a Torrejón de la millor manera possible, veient com el nostre equip de bàsquet guanyava a Baskonia en el tercer partit de l’eliminatòria i mantenia vives les aspiracions d’arribar a la final on esperava el Madrid. Un cop acabat el partit hem fet temps al nostre bar, on hem celebrat l’aniversari de dues de les supporters més joves del grup fins a les tres de la matinada. A aquella hora, hem agafat el bus que ens portaria fins a la pista d’Inter Movistar per a disputar el segon partit de la final que tant desitgem guanyar, doncs ja fa quatre anys que estem a l’ombra dels madrilenys i no podem permetre’ns seguir així.

Han anat passant les hores mentre la gent dormia, feia cerveses o miraven les finals de l’NBA. Sense adonar-nos-en ja hem fet la primera parada a la mítica àrea de servei d’Alfajarín i unes hores més tard ens hem plantat a Alcalà d’Henares, lloc on hem passat el matí a l’espera de dirigir-nos a la grada del Jorge Garbajosa. Hem fet una prèvia diferent i en comptes de seure a algun bar, ens hem acabat les cerveses a un parc que hem trobat. Érem conscients del que ens estàvem jugant i no volíem desaprofitar l’oportunitat de tornar a casa amb l’eliminatòria empatada i amb l’opció de sentenciar-la al Palau.

Un cop dins el pavelló, el públic no ens ha rebut amb massa efusivitat i les botzines dels aficionats locals han fet el possible per intentar silenciar-nos. No ho han aconseguit. Com era d’esperar, el partit ha estat extremament competit per part dels dos conjunts i hem arribat al descans amb l’empat a un al marcador. A la segona part, però, la sort ens ha jugat una mala passada, i no és precisament el primer cop que ens passa en partits tan exigents on els errors es paguen tan cars. El gol en pròpia d’Aicardo ha significat dues coses: per una banda el Barça ha hagut d’augmentar el ritme i el risc a l’hora de jugar i això ha provocat que Ricardinho i companyia acabessin de sentenciar el partit gràcies a les recuperacions mentre jugàvem de cinc; per altra, hem demostrat un cop més que a la grada som imparables i que anem on anem podrem sortir del pavelló amb el cap ben alt, perquè el grup de trenta supporters que hem viatjat fins a Torrejón ens ho hem deixat tot per ajudar als nostres jugadors, i ells ho tenen molt present.

Dijous seguirem al peu de canó, ara més que mai, perquè els jugadors ens necessiten i nosaltres necessitem transmetre’ls la confiança cega que els tenim. I si encara en tenen algun dubte, de ben segur que se’ls hi traurà del cap un cop saltin a la pista i contemplin l’espectacular tifo que estem preparant. Volem guanyar aquesta lliga i les opcions depenen de guanyar dijous i dissabte al Palau!