Orgullosos de la vostra lluita

Passada i païda la derrota en el cinquè partit de la final a la tanda de penals, volíem escriure unes línes sobre el què hem viscut aquests darrers dies animant a la nostra estimada secció de futbol sala.

Pel fet de ser del Barça hem d’aguantar que se’ns digui que és molt fàcil ser dels què guanyen, però pocs s’han plantejat la dificultat de ser d’un equip guanyador… quan perd. I nosaltres portem unes quantes derrotes. De fet, Inter porta 5 lligues consecutives.

Bengales Dracs 1991

La plantilla

Per això, el primer que ens agradaria confessar-vos és que estem orgullosos d’aquests jugadors. Amb ells és menys difícil perdre. Perquè hem vist com han estat superiors en els 4 primers partits, com han defensat en l’últim, que no s’han donat per vençuts ni quan quedaven 10 segons a casa i semblava que la lliga se n’anava a Torrejón, la manera de celebrar els gols amb la grada que mai els ha abandonat, les constants mencions a xarxes, els missatges privats, etc. Estem orgullosos de la seva lluita i d’haver tingut el millor porter del món defensant aquesta samarreta durant 11 anys. Tenim ganes de tornar-hi. Si no pot ser ni per terra ni per mar, serà per aire i si no, per tots els mitjans alhora. El futbol sala ha estat molt injust amb ells i tard o d’hora els/ens ho tornarà.

Dracs 1991

També estem orgullosos de la lluita d’aquest grup i tothom qui el forma. Som supporters. No només veiem els partits sinó que també els vivim. Dempeus. Animant sense parar. I a pesar de ser un club guanyador i perdre, a pesar de les lesions, de les dificultats que ens han posat en els partits de fora i de tots els impediments que us pugueu imaginar, hem tingut més de 200 persones a la Corba Sud en els partits de casa… i a Torrejón 30 en el segon partit i més de 40 un dimarts a les 21:30h. Gent disposada a pagar entrada i desplaçament, a demanar dies de festa a la feina o a sacrificar dies d’estudi, hores de son, la seva veu i la seva salut, a pintar entre setmana el tifo més gran que hem fet mai, a improvitzar una gran acció pel 4t partit en tan sols 48 hores i a tornar amb el cap ben alt d’una derrota als penals, afirmant que l’estiu se’ls farà llarg fins que tornin a grada. Tot per aquesta secció i per aquests jugadors. Tot.

Foto Torrejón 5 partit final lliga LNFS 17 18Dracs 1991

L’afició

I finalment, ens sentim orgullosos de tota la gent que ens ha acompanyat aquests dies. En els corteos cap al Palau, en els tifos, en els desplaçaments (gràcies pel nombrós suport especialment en l’últim partit), en l’animació al Palau. Mai havíem rebut tants missatges de suport per xarxes; i el caliu que hem rebut a grada, creant un ambient que ens ha permès aixecar un 0-2 a l’eliminatòria… ha estat increïble. El què vam fer junts en el 4t partit, amb tot el Palau dempeus i amb els braços amunt, és impagable. Semblava una puta pista grega! Gràcies als socis/es, abonats/des i aficionats/des que ho heu fet possible. Vosaltres també mereixeu molt més del què teniu i estem segurs que el futbol sala us ho acabarà donant. Gràcies, de debò.

Braços amunt 4t partit palau blaugrana final lliga lnfs 17 18