Tornem-hi!

Novetats en bàsquet i futbol sala, expectatives de Dracs 1991 de cara a la temporada 2018/2019.

Després d’un estiu que se’ns ha tornat a fer molt llarg sense grada i partits al Palau Blaugrana, la competició està apunt de tornar a començar. Per davant nostre tenim nou mesos replets de partits i de diferents competicions. Aquesta temporada, el nostre Barça de basket ha tornat a tenir una revolució important pel que fa a jugadors. Tot i que els que jugaran i defensaran la blaugrana són nous, una peça també important segueix sent la mateixa que durant bona part del curs anterior: Svetislav Pesic.

Amb l’arribada de l’entrenador serbi, l’any passat l’equip va fer un canvi de xip i als pocs dies ens va donar una alegria després de molt temps en forma de títol: la Copa. A més a més, ens la vam emportar davant del Real Madrid. Molts dels que van formar part de la plantilla la temporada passada van veure que si una cosa està clara amb Pesic és l’esforç i la lluita. De ben segur que aquest any, tant la lluita, com l’esforç i també l’orgull, definiran al Barça.

Els nous jugadors que han arribat -Pangos, Singleton, Blazic, Smits, Pustovyi i Kuric- hauran tingut ja estones per saber a quin club formen part des de les seves arribades durant l’estiu. I segurament, un jugador de la casa com Pierre Oriola també els hagi explicat coses al respecte. Un dels dorsals que ningú lluirà aquest curs és l’11. I és que qui no hi serà, almenys a pista, és Juan Carlos Navarro. Després de tants anys, el ja excapità i un dels millors jugadors de la història del nostre basket, desenvoluparà una nova feina més enllà de les pistes.

La línea ascendent amb la que vam acabar la temporada l’any passat, tot i caure a les semifinals dels playoff de lliga a casa amb Baskonia -on vam lluitar tant a pista com a grada fins l’últim moment- ha de continuar.

La Copa i l’actitud de l’any passat han de ser el punt de partida perquè aquesta temporada sigui molt millor. Per voler, ho volem guanyar TOT. Però sabem que al final és esport, i que podem perdre. El que no volem que MAI falti és això: la lluita. Tots els títols són importants -Lliga, Copa, Eurolliga…-, però cal recordar que aquest any la Final Four de l’Eurolliga és a Vitoria-Gasteiz. Seria espectacular tornar a una fase final europea tenint la seu de la mateixa tan aprop. Us imagineu omplir una part important del Buesa Arena?

Futbol Sala

Pel que fa al futsal tenim més ganes que mai de poder celebrar un nou títol, i de poder fer-ho al costat dels nostres jugadors. L’any passat ens vam endur la Copa també, contra Jaén a la prórroga. No hi vam poder ser degut als entrebancs que ens posava l’elecció de la seu de la final, però hi érem des de la distància.

Ens vam quedar molt aprop tant de la UEFA Futsal Cup com de la Lliga. Aquest últim títol va ser el que va tancar el curs amb un gust amargant. Després d’empatar la final en dues nits màgiques al Palau quan ens trobàvem 2-0 a sota a la sèrie, a Torrejón no vam poder tancar la temporada proclamant-nos campions. En aquesta ocasió ens vam quedar encara més aprop. Vam caure als penals, quan la temporada anterior no vam poder guanyar el partit. Això sí… Els dos partits al Palau no els oblidarem. El primer amb el tifo més gran que hem fet. I el segon amb un Palau dempeus en els instants previs al matx i amb els últims deu segons de partit, amb el gol de Dyego i la seva celebració amb la grada.

Al futsal no han sigut molts els canvis. Han arribat Dídac, Adri Ortego, Boyis i Arthur, però des d’aquest estiu no tenim ja a l’equip al que ha sigut el millor porter del món: Paco Sedano. Els nouvinguts han arribat amb fam de vestir la blaugrana i de guanyar. Són uns actors que sumen encara més qualitat a un equip que ja era magnífic. I estem convençuts que el compromís hi serà.

El curs ha començat amb un títol -la Intercontinental- que se’ns ha escapat per detalls a la semifinal contra un equip brasiler -el Carlos Barbosa- que es troba en un punt àlgid de la competició al seu país. Tot i caure, les sensacions que transmet l’equip són bones. A més, aquest any tornem a estar a Europa. Ens ho passarem bé.

Aquestes darreres temporades ho hem intentat tant per terra com per mar. No ho vam aconseguir finalment, però que ningú dubti que aquest any hi tornarem. Aquest equip ho donarà tot a pista, i nosaltres no els podem deixar mai. Junts som més forts.

Ja sabeu. L’estiu ha sigut llarg i hi ha hagut temps per descansar i omplir de nou les bateries. D’aquí a res tornen els partits. Toca estar al costat del nostre equip des del principi. Tant la Corba Sud com la resta de les grades del Palau han d’estar PLENES. Nosaltres seguirem sent l’espurna que ha de fer que el Palau sigui el sisè jugador i una olla a pressió pel rival. US NECESSITEM A TOTS I TOTES!

%d bloggers like this: