1-O, ni oblit, ni perdó!

La història de Catalunya -especialment des de 1714- s’ha caracteritzat per les continues batalles contra el caràcter antidemocràtic de l’estat espanyol, que ha utilitzat tots els seus instruments per destruir-nos com a poble: des del Decret de Nova Planta fins al franquisme passant per la dictadura de Primo De Rivera.

En tos els casos, però, s’ha trobat amb la mateixa resposta: un poble unit i lluitador que ha defensat la seva nació i no ha acabat esclafat per l’opressor.

En la nostra història més recent quedarà marcat en vermell l’1 d’octubre del 2017, quan els catalans i les catalanes ens vam empoderar per defensar la democràcia, vam protegir les urnes i vam poder votar.

Aquell dia, l’estat espanyol va mostrar que encara que, ens trobem en ple segle XXI, manté viva la flama del feixisme. La Policia Nacional i la Guardia Civil no vam tenir miraments en pegar a les nostres àvies i a tota persona que els passés pel davant.

Però de nou, la ciutadania de Catalunya vam demostrar la nostra dignitat com a poble i els vam guanyar.

Aquella data va ser l’inici de més accions repressives de l’estat espanyol contra un poble pacífic que únicament volia votar. Ens han pegat, han empresonat els nostres líders polítics, el nostre President Legítim s’ha hagut d’exiliar, també activistes socials i cantants. A pesar de tot, un any després seguim dempeus i tossudament alçats.

A Dracs 1991, com no podia ser d’una altra manera, hem defensat i defensarem activament les nostres institucions i la nostra terra. Hem sortit al carrer quan ha calgut, hem fet un tifo amb una urna gegant, hem escrit cartes als presos polítics, vam tenyir el Palau de groc el dia abans de les eleccions del 21D, hem donat el nostre suport a Valtonyc, a l’Adrià Carrasco, al Xarly i per descomptat, a cada partit de bàsquet i de futbol sala, fem retronar el Palau amb els nostres crits de Llibertat i Independència, els quals esperem que ben aviat no haguem de cantar perquè voldrà dir que ja som lliures.

Ho fem perquè les grades no són un subjecte al marge de la política i del carrer, sinó que també en prenen partit perquè esport i política van de la mà; com ho va tot en aquesta vida. Nosaltres ni oblidem ni perdonem la repressió viscuda ni que un estat vulgui empresonar gent per les seves idees. Un any després, a la Corba Sud seguim més ferms i convençuts que la lluita és l’únic camí per guanyar. Seguirem lluitant fins que siguem lliures!