Dracs On Tour – Ciudad Real 2019

En 10 dies 2 partits d’Eurolliga al Palau, un de lliga a Badalona, el Liverpool al Camp Nou fent la prèvia veient el bàsquet i un partit de lliga contra Baskonia… 5 supporters encara no en teníem prou. Així, dissabte a les 6 del matí sortíem direcció Ciudad Real, disposats a fer 700km per defensar el títol de Copa que vam aconseguir l’any passat.

7 hores després -la motivació fa que passin volant- arribàvem al nostre hostal, on ens esperava un supporter més que venia des de Madrid, la primera birra amb tapa i el dinar. D’allà, directes al Quijote Arena, on qui ens esperava era l’Inter, un òs molt més difícil de digerir que el barat i contundent menú que ens havíem menjat per agafar forces. 

A grada, poca gent del Barça i poca gent de l’Inter. Amb un timbal i l’ajuda de familiars i amics de jugadors, així com algun que altre culer, ens vam fer sentir. A pista, els jugadors van anar sempre per davant i les increíbles parades de Dídac ens van portar a la final. Li tenim la moral menjada a Inter i lluitarem perquè això no canvii! 

Per davant, tot el vespre i la nit. A base de birra i tapa (pizzes, ous durs rebossats, bikinis amb ou ferrat…) i a preus ridículs anàvem canviant de bar, descobrint la ciutat i preparant-nos per una festa que ens portaria grans anècdotes i una bona trufa que quedaran pel record dels desplaçats. 

L’endemà, de primeres, se’ns enganxaven els llençols. Res que no arregli un bon esmorzar amb la primera birra i les ganes de final. Novament al centre de la ciutat, amb sol i una temperatura perfecta i més birra i tapa… es feia més suportable aguantar les perruques, tutús, capes i botzines dels aficionats del Jaén, que es preguntaven “¿Dónde están los del Barça?”. Doncs allà estàvem, però sense fer el ridícul. 

A la tarda, passeig cap al pavelló i preparats per la final. És veritat que no hi havia tants aficionats del Jaén com ens pensàvem, però seguíem sent pocs culers. Vam parlar amb familiars dels jugadors (la dona d’Aicardo és una autèntica supporter) per fer pinya i va començar el partit. 

A la grada rival entonaven l’himne d’Andalusia (amb més estanqueres que andaluses, per això) i ens feia gràcia pensar què passaria si nosaltres cantéssim el de Catalunya. A pesar del nostre domini, els seus dos gols els feia créixer i no faltava el fastigós “es polaco el que no bote”; i el Nacional que teníem darrere s’animava també a celebrar-los. 

Entre la seva animació, força contundent però poc consistent (cridaven 3 o 4 segons i després res…) entonàvem amb totes les nostres forces els nostres càntics. I se sentien, perquè generaven molts xiulets. I donaven forces als nostres jugadors, que miraven a grada i seguien motivats a pesar d’anar per darrere. 

A la segona part, remuntada i celebracions pertinents. Ara el Nacional ja no feia tan bona cara i els del Jaén ja no feien tants gestos. L’havien agafat amb Ferrao, però això és molt perillós… i així els ho va demostrar amb un gol de taló a falta de 20 segons que ens feia anar per terra. El 4-2 i el 5-2 ens feien embogir i confirmaven que el Barça torna a ser el vigent campió de totes les copes del rei (handbol, bàsquet, futbol sala, hoquei i… futbol?). 

La part més desagradable va ser la celebració. Sembla mentida que sigui així, però al món de l’esport hi ha gent capaç de carregar-se allò que el fa més bonic. El què havia de ser un moment de connexió equip-aficionats es va convertir en una discoteca. La música, a un volum al què no estava ni la del locals de festa del dia anterior. L’speaker, anomenant-nos repetidament Club de Fútbol Barcelona (nom que ens van posar en el franquisme per espanyolitzar-nos). I la mencionada connexió, impossible quan no es podia ni parlar amb el del costat. Una puta vergonya. 

Ràpidament se’ns va oblidar i amb un bon somriure i la Copa… vam pujar al cotxe disposats a tornar a Barcelona. A les 4 del matí tocava aprofitar les poques hores que quedaven fins que sonés el despertador i toqués anar a treballar. Un dilluns dur? Segurament. El repetiríem 1.000 vegades? També. Quan és el següent? 

%d bloggers like this: